08 de març 2019
18 d’octubre 2018
Nova edició del programa Atrapallibres
El nostre centre participa novament en una edició del programa Atrapallibres:
L'autor ens visita: Miquel Desclot
El
dilluns dia 12 de Març ens va visitar l’autor Miquel Desclot per fer-nos una
xerrada sobre el llibre que es llegeix al curs de 1r. D’ESO, que porta per
títol Oi, Eloi?, la visita la promou
l’Institut de Lletres Catalanes, concretament el programa Lletres a les
Aules.
L’alumnat
va rebre l’autor amb treballs realitzats i
inspirats sobre l’obra
llegida, va poder escoltar de la pròpia
veu de l’autor, tot un privilegi, com es va originar el llibre, el sentit de la
poesia i ens va fer gaudir amb la
recitació d’algun dels seus poemes.
Sembla
ser que el llibre Oi, Eloi? Es va originar per allò que l’autor anomena “justícia
poètica”, a causa de què havia fet un llibre per a la seva filla Clara sobre
animals, perquè li agradaven força. L’autor volia que la seva filla es
familiaritzés amb les paraules, la nena ja coneixia uns quants animals, i sobre
ells, va escriure 63 poemes. L’autor li va posar el títol de Bestiolari de
la Clara, que després de publicar-se l’any 92, l’editor va comunicar a
l’escriptor que havia tingut molt d’èxit. I per aquelles casualitats de la
vida, durant el mateix dia, va rebre la notícia que tindria un nen!!! D’aquí ve que l’autor digui que “per justícia
poètica” aquell nen que havia de venir al món, també havia de tenir un llibre
de poesies. Com que l’autor no sabia
encara què li agradaria al seu nou fill, va fer un llibre amb diferents
apartats, nou en total, i també contenia 63 poesies.
Pel
que fa al seu títol, està relacionat amb una pregunta que l’autor escoltava
força sovint a la família sobre obligacions que havien de ser realitzades, a
tall d’exemple serveix: “Oi, Eloi que avui has fet el llit?”, “Oi Eloi que has
fet el que t’han manat?”...
Com a
moltes cases, a l’hora d’anar a dormir, els pares intenten trobar temps per
aquells moments impagables de transmetre serenitat i tranquil.litat als seus
fills menuts fins que s’adormin. Doncs bé, en Miquel, recitava un poema cada
nit als seus fills, i al matí, els seus fills li recitaven el poema que havien
sentit de la boca del seu pare el dia anterior, i, a més de jugar amb els sons,
les paraules i la entonació, la recordaven, tot i que no sabessin realment el
significat que tenia.
L’autor,
amb passió, ens fa saber que la literatura és per a tothom, que no exclou a
ningú, encara que algunes persones no
sàpiguen llegir, perquè s’havia donat el cas en la seva àvia, que tot i no
saber llegir, podia recordar molts poemes només d’haver-los sentit, de memòria.
Per
altra banda, ens diu que els escriptors escriuen diferent perquè les paraules
no només brollen del cervell sinó que hi ha una necessitat imperiosa de dir-les
i de posar-les d’aquella manera, i és una força interna, una energia, que la
sent tothom, l’emoció. Els humans, a diferència d’altres éssers vius, tenim la
sort de comunicar emocions mitjançant l’entonació
i les paraules. El que busca el poeta és sorprendre, personalitzar mitjançant
els recursos estilístics a l’oient, o bé, al lector. Ens posa un exemple, que les paraules, igual com els artistes del
circ, brillen quan són a la pista, perquè se’ls dóna un protagonisme específic
mitjançant els sons, que produeixen música, ja sigui amb el ritme, la melodia,
l’harmonia...En resum, el que fa en Miquel Desclot és portar les paraules a la pista de la poesia.
En el
fet de gaudir la sonoritat de les
paraules resideix la primera aproximació
de la poesia, si encara som infants, no
en captem ben bé el significat. És després d’uns anys o d’un temps quan
realment ens adonem, mitjançant el pensament i la reflexió del què volen dir.
En Desclot, ens presenta l’endevinalla com l’artista principal del llenguatge
poètic, i ens fa saber que hi ha una
raó, i és que ens fa pensar. No ens deixa indiferents.
Gairebé
sense adonar-nos, com portats per la
màgia de l’explicació, va arribar el
canvi de classe, quan l’autor va voler
respondre a allò que l’alumnat volgués preguntar, es van fer
preguntes interessants sobre la dedicació de l’autor per a l’escriptura, quan va començar
a escriure, la primera publicació, les obres més recents que ha publicat...i
l’autor de manera concisa i amable les va contestar. I és que, la màxima
llatina ho resumeix: “Tempus irreparabile fugit”.
Laura Costa
27 d’octubre 2017
Visita a la Biblioteca Municipal de Montbui
El dijous 5 d’Octubre i el 19 d’Octubre l’alumnat de primer d’ESO va
visitar la biblioteca. Es tracta d’un espai diàfan, amb grans finestrals per on
entra moltíssima llum natural, i a
més acollidor, que ens va reconfortar en un dia plujós. La biblioteca estava
ambientada d’acord a l’estació que ens trobem, la tardor. Durant la visita, la
Marta ens va rebre amb unes
activitats programades, de primer uns
crucigrames que feien referència a com havia de ser el nostre comportament a la
biblioteca, després un exercici de
recerca d’informació i les possibles fonts on trobar-la. A mida que
l’alumnat anava realitzant les activitats, ens explicava el seu funcionament
i també situacions hipotètiques
en les quals la biblioteca es un bon recurs
i els serveis que ens ofereix. D’aquesta manera, l’alumnat prenia
consciència dels possibles
serveis que ens pot oferir la biblioteca segons les nostres necessitats del
moment. Sens dubte, creiem que les visites van
ser didàctiques, amenes i agradables per al nostre alumnat.
21 de gener 2011
Contes per un món millor
Contes per un món millor, Enric Larreula En els contes d'aquest llibre hi trobareu, entre altres coses, un camí que no anava enlloc, una castanyera que sabia escoltar, dos molt bons amics, un soldat que va triar lliurement el que volia fer i un home del qual ningú no es recordava.
23 de novembre 2010
El nen que vivia als estels
L'autor ens proposa una reflexió pura i dura sobre el futur i les noves tecnologies que ens arrossegarà a un final espectacular i corprenedor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)